FESTES PATRONALS I/O FESTES MAJORS
POR LLUIS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
En este final d’estiu, quan encara les darreres festes de la comarca no ens han deixat, resulta suggestiva la introducció d’un tema nominal relatiu a les festivitats Cada poble bateja d’una manera diferent el seu període festiu més destacat. Així que no està de més que reflexionem com volem titular les nostres festes.
La denominació tradicional de les festes “grosses” ha estat “festes patronals”. És clar que una societat tradicionalment cristiana havia d’ofrenar el seu temps de descans als patrons de la localitat, pels quals sentia gran devoció. Resulta evident que els actes que l’originaren eren essencialment religiosos, ja que l’església n’era l’organitzadora. No obstant això, hui alguns aspectes n’han canviat. A hores d’ara s’ha ampliat el programa amb un conjunt d’activitats lúdiques o culturals que fins i tot en superen les religioses. A més la nostra societat està formada per molts diversos pensaments. Tots dos elements fan que, encara que els patrons són els referents de les festes i generen gran devoció i tradició, estes en siguen molt més que patronals.
Davant eixa situació, amb la intenció d’englobar les festes patronals en un programa més ample que el festeig religiós tradicional d’uns sants o d’unes verges, s’introduïren fa anys altres denominacions. En la majoria dels casos es va optar pel nom de “festes majors”. Era una manera d’implicar millor tota la societat. En la nostra comarca foren diverses poblacions les que decidiren emprar eixe nom. En uns anys la denominació de festes majors hi va guanyar terreny.
Ara sembla que ha canviat la tendència. La majoria de municipis preferixen titular-les com a patronals encara que el programa festiu supere al tradicional conjunt d’actes que genera el festeig de patrons. Potser siga una manera de protegir la tradició o la intenció de perpetuar una denominació antiga. En definitiva, qualsevol opció és vàlida però no estaria de més que primerament se’n tinguera en compte el significat i que després es defenguera aquell que semble més coherent amb: el temps actual, la tradició i el sentiment general.
