HIPÓLITO NAVARRO VILLAPLANA, FILL PREDILECTE DE PETR
POR MARI CARMEN RICO NAVARRO, CRONISTA OFICIAL DE PETRER (ALICANTE)
Tal día como hui, també diumenge 19 de febrer, pero de 1995, fa 28 anys, Hipólito Navarro Villaplana, el tio Guitarra (Petrer, 1909-1995), va rebre un emotiu homenatge en el Teatre Cervantes de Petrer en el qual l’Ajuntament li va atorgar solemnement el títol de Fill Predilecte de la Vila. Este títol, que és la màxima distinció honorífica que poden concedir les corporacions municipals, només s’havia atorgat prèviament en Petrer a una persona, l’any 1927 al militar Carlos Estévez, que no havia nascut en el nostre poble. Hipólito Navarro, doncs, va ser el primer petrerí en rebre este títol honorífic, després que el Ple de l’Ajuntament Ayuntamiento de Petrer ho aprovara per unanimitat. Posteriorment, altres dos conciutadans seus també han segut distingits amb este honor: en 2016 el metge Antonio Payá Juan i, l’any passat, la cronista oficial de la Vila de Petrer, Mari Carmen Rico Navarro, que és la primera dona, i petrerina, en rebre’l.
L’acte que va tenir lloc en el Teatre Cervantes el 19 de febrer de 1995 va ser una emotiva demostració de l’afecte que el poble de Petrer va professar a Hipólito Navarro, una persona molt coneguda entres els seus conciutadans que al llarg de la seua vida va dedicar moltes hores i molts esforços a estudiar la història del seu poble de naiximent, les seues festes i les seues tradicions, mogut pel seu innegociable i generós amor a Petrer i la seua gent. Cronista oficial de la vila de 1980 a 1994, president de la Unió de Festejos Sant Bonifaci, Màrtir (1960-1966 i 1970-1981), treballador incansable, excel·lent conversador, persona extremadament sociable encara que de caràcter fort, la seua implicació en la vida social, cultural i festera de Petrer al llarg dels anys va fer que l’acte en què es va solemnitzar la concessió del títol de Fill Predilecte de la Vila de Petrer congregara a molt de públic, ansiós de manifestar públicament la seua adhesió a esta distinció honorífica. Com encertadament arreplegava l’editorial de la publicació El Fester (butlletí informatiu de la Unió de Festejos) d’abril-maig-juny de 1995, amb motiu de la seua mort el 3 de maig, Hipólito “nunca dejó fríos a los demás, era tanta la pasión que ponía en las cosas que hacía que a su alrededor se levantaban grandes adhesiones o fuertes discrepancias, si bien, y muy a menudo, esas discrepancias se transformaban, pasado el tiempo, en coincidencias y reconocimientos”.
En este acte la Societat Unión Musical de Petrer de la qual Hipólito Navarro havia segut membre en la seua joventut, va interpretar un concert, baix la tutela del seu director, José Díaz Barceló, amb peces d’Eugène Bozza, Frank Liszt, Julio Laporta, M. San Miguel i Txaikovski, com a homenatge a la faceta melòmana del tio Guitarra. Durant l’acte, el presentador, Pedro Navarro Requena, va anar anomenant dalt de l’escenari, un per un, tots els reconeiximents i felicitacions que moltes persones a títol individual i nombroses entitats i associacions de caràcter cultural fester i social van voler tributar a Hipólito Navarro, a banda de múltiples regals i plaques commemoratives. L’homenatjat, ja visiblement debilitat per la greu malaltia que posaria fi a la seua vida unes setmanes més tard (el 3 de maig, pocs dies abans de començar les festes de Sant Bonifaci), encara va tenir forces per a pujar a l’escenari a pronunciar un breu però emotiu discurs en què va agrair de cor l’afecte de tots els seus conciutadans i va recalcar que tota la seua obra d’investigació i tota la seua implicació en la vida social i cultural de Petrer les havia fet per amor al seu poble. L’acte va acabar amb l’entrega del quadro amb el diploma acreditatiu de mans de l`alcalde de Petrer, Vicente Maestre Juan, amic íntim d’Hipólito, i una emotiva interpretació del pasdoble Petrel, del mestre Miguel Villar González, la lletra del qual va escriure Hipólito Navarro.
Com a curiositat destacarem que el periòdic Menorca també es va fer ressò del nomenament en una notícia publicada el 7 de març de 1995 baix el títol “Hipólito Navarro, o como convertirse en ‘predilecto’ de su villa”, en la qual es recordava que el tio Guitarra havia viscut quinze anys en Maó, on havia creat la fàbrica de sabates Sintes y Navarro (juntament amb l’empresari local Gabino Sintes) i on havia fet les gestions per portar d’Elx les primeres palmeres que es van plantar en s’Esplanada de la capital menorquina.
Per a acabar direm que un antecedent de l’acte de concessió del títol de Fill Predilecte a Hipólito Navarro el trobem en l’homenatge que la Unió de Festejos li va organitzar el 9 de maig de 1982, després de deixar la presidència de l’entitat: la dina que va tenir lloc en el col·lege Reyes Católicos, a la qual van assistir més de dos-centes persones, ja es va convertir en un emotiu i espontani reconeximent a la seua faena per la festa i una mostra sincera d’agraïment. Com ja llavors escrivia El Carrer (juny de 1982): “[Hipólito] Es un hombre para la historia, su nombre pervivirá y nos sobrevivirá a todos, al paso de los años, cuando los estudiosos locales de futuras generaciones quieran conocer la historia de su pueblo forzosamente habrán de pasar por Hipólito Navarro Villaplana […] difícilmente encontraremos persona que haya trabajado tanto como él en la recuperación y desempolvamiento de costumbres, tradiciones e historia local”.
