POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

L´arribada dels primers dies estivals ha coincidit enguany amb el traspàs de Damià Mollà, un dels valencianistes que va saber infondre llum en el temps de penombres de finals del segle XXI. El seu mèrit fou dir amb uns altres que, més enllà d´un blaverisme i un catalanisme ultramuntans, existia una manera de sentir-se valencià sense renunciar a res. Eixe missatge, ara més consolidat, va produir gran soroll a finals dels anys 80 de l´altra centúria. Així que, quan un dels pares d´aquell pensament ha dit adéu, cal recordar què significà per a la societat.

Les primeres imatges que venen al cap de Damià Mollà més públic estan relacionades amb el lliurament del Premi d´assaig Joan Fuster al seu llibre De Impura Natione en un món on tot semblava ortodox. El tàndem que creà amb Eduard Mira va ser capaç de trencar uns murs que no volien admetre la realitat d´una societat com la valenciana. Aquella obra va ser la primera en molts anys que formà part dels cercles dels dos corrents del valencianisme. A ningú no deixà indiferent. Les presentacions i les tertúlies al voltant de les propostes van portar els autors a la primera plana dels mitjans de comunicació. Foren nomenats pares del tercerviisme.

Era encoratjador i reconfortant escoltar Damià Molla per a tots aquells que veien que València era molt més que catalanista o blavera. Resultava la part menys teòrica de la impura natione. Tenia la capacitat de comunicar paraules fresques capaces d´il·luminar i sobretot projectar en el futur. Al seu voltant va crear un grup de treball i reflexió que tindria continuïtat. La trajectòria de Damià Mollà va ser paral·lela i conjunta a aquelles tertúlies de l´Hotel Inglés moderades per Vicent Franch. També fou un dels referents del llibre col·lectiu tercerviista Document 88.

La virtut de Mollà, com la d´uns altres, fou la d´anar més enllà de la teoria. La posada en pràctica d´una associació com Futur Valencià, encapçalada per ell, fou decisiva per a promoure la reflexió pràctica de la societat valenciana al voltant de la identitat. Els resultats es diluiren en el temps però allí quedà eixe esforç que després serviria de base per a uns altres projectes. Mollà va creure també en el pes de la cultura festiva, quan el valencianisme més intel·lectual en fugia. Va estar vivint la festa fallera silenciosament en els primers anys de la comissió fallera universitària Universitat Vella.

Fou d´eixos personatges que sembraren molt i potser arreplegaren poc. El seu tercerviisme i el d´uns altres deixebles i companys que l´acompanyaren ha desaparegut nominalment perquè ja forma part de la forma d´actuar i gestionar dels gestors valencians. Malgrat tot, les jóvens generacions no han escoltat massa parlar de tercerviisme o de Mollà. Donen per guanyades moltes batalles que es lliuraren en aquells anys 80 i que ara fan que este poble siga més conciliador que el de finals del segle XX. En estos moments, quan tot sembla més fàcil, toca reconéixer l´esforç de Damià Mollà i d´aquells que hagueren de perdre molt per dir veritats que s´han demostrat certes.

En definitiva, la sorpresa per la silenciosa desaparició d´un sociòleg, valencianista, conciliador i persona de bé ha d´incitar a la reflexió. Cal recuperar el que va fer ell amb alguns altres. Aquells que el coneguérem i compartírem part d´eixa trajectòria, el recordem de forma molt positiva. Esperem que la societat valenciana no l´oblide tampoc. Per ara, conformem-nos en este dia amb el reconeixement del treball d´un valencianista bocairentí de consens i reconciliació que mereix figurar en els llibres de la recent història valenciana.

Fuente: http://www.levante-emv.com/