Demà, 2 de febrer, es commemora i es celebra el VIII centenari del naixement del rei Jaume I, a Montpeller, en alguna època Occitània, actualment França. El monarca de la Corona d´Aragó configurà el Regne de València i ens facilità una nova cultura i una llengua que, passat el temps, constitueixen importants símbols d´identitat de les terres valencianes. Per commemorar l´efemèride, la Generalitat, l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i unes altres institucions i organismes han declarat enguany com a Any Jaume I. Fins i tot s´ha demanat, a iniciativa del Consell Valencià de Cultura, secundat per associacions, com ara l´ASSOCIACIÓ DE CRONISTES OFICIALS DEL REGNE DE VALÈNCIA, que la plaça de l´Ajuntament del Cap i casal porte el nom del monarca.

Mentrestant, la Conselleria d´Educació insta els ajuntaments valencians perquè algun centre educatiu de cada municipi s´anomene Jaume I. Veritablement totes eixes actuacions estan molt bé, perquè com a mínim el nom es converteix en punt de referència, però caldrà fer el possible perquè els actes que s´organitzen (exposicions, conferències, etc.) no siguen tan sols elements d´una moguda puntual, sinó que tinguen un efecte continuat per a la societat actual i futura.

Caldrà procurar que la figura del rei que conquistà València el 9 d´octubre del 1238 siga coneguda, en el seu vessant polític, lingüístic i literari, no sols per una part mínima de la societat com encara ocorre. Pensem, com a exemples, que durant la present setmana un grup de persones discutien en una cafeteria sobre si Jaume I fou un rei dels àustries o dels borbons, o que una alumne de 3r d´ESO conteste a la pregunta de la professora dient que Jaume I és l´actual president de la Generalitat. Un autèntic desconegut per a molta gent, vaja.