POR LLUÍS M. MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

La vida és una sorpresa completa en forma de rellotge d´anada i tornada. Però al bell mig sempre hi ha lloc per a viure i conéixer persones molt especials. Aquelles que fan de l´alé quotidià un moment diferent. Són eixos personatges que t´acosten al món de la solidaritat. Ells et fan reconéixer el gran valor que pot arribar a tindre la condició humana. Éssers humans amb eixes característiques n´han hagut alguns i de segur n´hi haurà. El que no és normal és que estes qualitats personals es vinculen amb el sentit de la música. En el cas del valencià Juli Hurtado ha estat així. És un d´eixos individus que ha aconseguit que els pentagrames i les veus comuniquen. Ha fet possible que el sentit musical haja arribat a les persones en tota la seua dimensió. El més important ha sigut que ha aplegat no sols a les seues corals sinó al públic que ha vibrat, plorat i sentit amb ell.

Vaig estar prop de Juli Hurtado per primera vegada en els anys 90. Ens coneguérem al meu poble d´Estivella amb la Coral Allegro ONCE. Reconec que vaig plorar i sentir sensacions molt especials. Però el millor és que entre tots dos va sorgir una amistat intensa. Era molt difícil que qui se li acostara no sintonitzara, en escoltar-lo raonar o en mirar com feia una presentació de les seues cançons. Des del primer dia que contactàrem no ha desaparegut de la meua vida. Com a gestor cultural he comptat amb ell en les meues programacions: amb el Cor d´Eliana, el de la Canyada i en el de l´ONCE. Sempre l´he seguit i admirat.

La nostra darrera abraçada fou meravellosa. Va estar amb motiu del concert a Vicent Andrés Estellés. No em dediquí simplement a presentar-lo, com havia fet altres voltes. Tinguí la sort de participar en el recital amb un text dedicat al nostre poeta. Recorde el comiat d´aquell dia al carrer d´Ausiàs March del poble, acompanyat de Reis Juan. Hi estiguérem una bona estona. Comentàrem de tot i de la vida. També de l´ERO d´una televisió que no sabíem que ens anaven a tancar. Reis intuïa que la justícia podia tombar-lo. Des d´aleshores hem compartit correus. Em va dir que es trobava de baixa. Però ni de bon tros vaig pensar que anava a ser definitiva. En alçar-me hui he comprovat que sí. No sols he sentit dolor gran sinó una pena gran per no acompanyar-lo en el comiat de dissabte. Haguera volgut cantar-li Que tinguem sort i dedicar-li-la com em va fer ell a mi un dia. No haguera trobat eixes paraules úniques que sols ell sap sabia pronunciar en l´escenari. Però ho haguera intentat.

Juli amic una abraçada. Amb tu estic convençut que hi ha un món millor. Que no hi ha tanques per a res. Sé que la veu no té fronteres ni colors. Tot és possible si volem. Tu volgueres i nosaltres amb tu sempre voldrem.

Fuente: http://www.levante-emv.com/