JULIÁN PALANCA MASÍA
POR LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D´ESTIVELLA (VALENCIA)
La música de banda té una gran transcendència en la comarca. Eixa raó expli-ca la quantitat de músics que hi ha hagut al Camp de Morvedre, no sols dedicats a tocar instruments sinó a di¬rigir o compondre. Entre el que n´han destacat hi ha una saga familiar que en consti¬tuïxen tot un referent: la fa¬mília Palanca. Potser Antonio Palanca Masia en siga el més nomenat, com ho demostra el fet que l´estimat cronista Emilio Llueca li dedicara un destacat llibre o que apare¬guera en la publicació que José María Alandi Chabret va dedicar al 50 aniversari de la Lira Saguntina el 1959. Però la realitat és que no fou sols el compositor Antonio Palanca Masià l´únic referent musical d´eixa família sinó que en des¬tacaren altres com ara el seu germà Julián Palanca Masià.
Este músic va nàixer en el número 19 de l´antic carrer de Gilet de la ciutat de Sa¬gunt l´any 1883, en el tram que hui es nomena carrer de Jose Lerma. Els seus pares eren el matrimoni format per Antonio Palanca Martínez i Maria Masià Soriano. Va tin¬dre sis germans i tots van es¬tar molt relacionats amb el fe-nomen bandístic. Els estudis musicals va realitzar-los al Conservatori de València. Allí va conéixer destacats músics com el guitarrista Francesc Tarrega. En eixa etapa de jo¬ventut va crear una xicoteta orquestra de flautes, guita¬rres i clarinets amb els seus amics. Amb ella va actuar en diversos llocs de la comarca durant les festes populars.
El 1902 va marcar la seua vida en aprovar l´oposició per a primer violí de l´Orquestra Simfònica de València. Te¬nia sols 18 anys. Des d´eixe moment la trajectòria fou creixent ja que el l´any 1908 va estar nomenat director de la prestigiosa Banda Primitiva de Llíria. Amb esta va partici¬par en diversos concursos i va aconseguir diversos èxits.
Els anys 1911 i 1912 va obtindre el segon premi del Certamen Internacional de la ciutat de València i el 1913 va aconseguir-ne el primer. A més va exercir com a director de bandes militars. Va estar al Batalló d´Arapiles, a Cèuta i Melilla o al Batalló de Mèrida de la ciutat de Barcelona.
També va estar a la banda del Regiment Badajoz número 73 amb la qual va visitar gran quantitat de ciutats espanyo¬les i viatjà a l´estranger.
En l´any 1943, en jubilar-se, va dirigir la banda de la Policia Armada de Barcelona.
Julián Palanca es va casar al 1909 amb Vicenta Gil Mon¬zo. La seua família política es dedicava a l´exportació de vins i era molt reconeguda en la capital de la comarca. Van tindre tres fills i tres filles. Entre els seus descendents va destacar la filla major Vi¬centa Eulàlia, nascuda a la ciutat de Llíria el 1910. Va ser pianista i professora de músi¬ca de destacats alumnes com ara Victoria de los Ángeles. La seua trajectòria musical va desenrotllar-se a la ciutat de Barcelona.
Es dedicà també a la com¬posició. Així va compondre diverses peces musicals com ara “Goya”, “Escena Román¬tica” dedicada al paisatge de poqueta nit al castell de Sa¬gunt, o “Ave Maria” per a te¬nor.
A més va escriure la sar¬suela “En los Naranjos”, di¬verses marxes militars, pas-dobles, himnes, músiques militars, fúnebres i religioses, mots o quartets.
El músic va morir a Barce¬lona l´any 1964 però sempre va estar vinculat a la seua ciutat natal.
Va ser un destacat mú¬sic que mai no oblidà la co¬marca i que va realitzar una excel•lent trajectòria musical.
L´estudi del cronista Llueca en deixà constància. Per eixes raons i per a no oblidar tot allò que va fer cal considerar-lo tot un “Personatge.. i d´aci”.
