POR LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Alguns recorden ja amb certa nostàlgia antiga l’arribada de la Constitució. La reviuen com un gojós episodi de les seues vides. La vivència personal de qui escriu estes línies no s’escapa a eixa evocació. Va coincidir amb el primer viatge conscient a casa de la família de Madrid. Des d’allí, després d’haver votat positivament els pares a València, es van viure els resultats electorals. En eixos dies del 1978 este articulista va vore per primera vegada el palau del Congrés dels Diputats. Va viure’l primerament no com una imatge televisiva sinó com un monument real. Però, tot i eixa coincidència simbòlica, el més important és que l’aprovació del text constitucional del 1978 va obrir nous sentiments. Ara a 38 anys i un dia és moment d’analitzar-los i comprovar que en queda.
El triomf de la Constitució suposà reconéixer que en política res “estaba atado y bien atado”. Cap llei era sagrada i tot es podia canviar. Significava que la paraula drets i sobretot el concepte de les llibertats públiques i polítiques venia per a quedar-se. També obria el pas, per primera vegada, el govern dels pobles i de les nacions. Era en síntesi la prova més evident que tot és possible i que els governats estan per damunt dels governants de cada temps.
Ara, l’aniversari de la Constitució de 1978 continua sent motiu d’alegria. És garantia de molt i fre d’abusos i d’injustícies. Tanmateix també suposa una gran tristor perquè, arribat este moment, hi ha molts que no volen entendre res. No comprenen que l’alt valor constitucional no pot portar a la sacralització. La norma de normes va nàixer per a poder-se modificar, adaptar-se als temps i no ser entrebanc de res sinó impulsor de tot.
En definitiva hui, com el 1978, hi ha molt a fer. Es partix d’un gran patrimoni: la Constitució. Però la meta, com aquell any, no està en la llei sinó en les necessitats de la societat i de les persones. Així que busquem el consens necessari perquè la Constitució es reforme i siga el motor del llibertat, canvi i pau que sempre ha sigut.