POR LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
El gran canvi que ha demanat la societat en els darrers processos electorals ha reflectit que els electors i les electores desitgen més austeritat i utilitat en les institucions polítiques. De manera especial han sol·licitat transformacions en el Senat i en les diputacions provincials. No és estrany que s’haja exigit un nou Senat amb una funcionalitat més clara.
La població també ha dit que vol unes noves diputacions provincials. En una autonomia com la valenciana, amb les comarques com a estructura política a desenrotllar segons l’estatut i amb una duplicitat de funcions compartides entre la Generalitat i la Diputació, cal buscar-ne una major utilitat. No pot ser que encara siga una cambra d’elecció indirecta. Els seus membres, marca la llei, haurien de ser triats pels regidors de la província i no pels dirigents dels partits polítics. Però per fer-ho s’ha de pensar que la Diputació ha fet molt pels pobles xicotes. A la nostra comarca de cap manera s’hagueren encetat la gran majoria de projectes sense la participació d’eixa institució. Però també és ben cert que ha donat suport a nombroses realitats supramunicipals o de gran escala que serien més pròpies de l’administració autonòmica. Cal, per tant, racionalitzar els servicis i les institucions. Transformar-les per fer-les més pràctiques. No obstant això, no hem d’oblidar que prèviament cal desenrotllar l’estructura comarcal i de les comarques. Si no es realitza, els pobles més xicotets es quedarien sense cobrir molts servicis. Ara és el moment de valorar les comarques que tant signifiquen i tant poden aportar.
En definitiva, tenim nous governs en la Diputació. No poden ser nous components sinó responsables de grans transformacions en la institució provincial. Ells han de ser els protagonistes de la recuperació comarcal. Dos reptes que resulten emocionants i decisius per fer del nostre poble una autonomia més democràtica, efectiva, austera i racional. Eixa és la Diputació que ara per ara vol la ciutadania.