POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En la nostra comarca hi ha un gran nombre d’elements patrimonials que mereixen el seu reconeixement. Són monuments que no sols resulten destacats béns locals sinó que han format part del passat comarcal. Malauradament, no tots estan en la situació que es mereixen i algun d’ells es troben en un greu estat d’abandonament que pot arribar fins a la seua desaparició. En eixe cas es troba el castell-palau dels Aguiló a Petrés, catalogat per l’entitat Hispania Nostra com un dels béns històrics patrimonials en perill de desaparició. En l’última reunió de cronistes i investigadors de la comarca s’ha pogut comprovar que el seu estat resulta penós i que necessita el suport de les entitats supramunicipals per a recuperar-lo. Cal no oblidar que eixe monument era la porta de Sagunt a la comarca. Des d’allí s’albirava l’eixida de la capital cap a les poblacions. L’edifici té unes dimensions considerables. Hi ha unes destacades cavalleries i un pati gòtic amb una important escala que encara el presidix. Des dels seus extensos merlets s’observa encara una vista que permet reconéixer una part important de la Baronia, tot un símbol que representa perfectament el que va suposar eixe palau. En estos moments, l’Ajuntament s’ha establit com una prioritat la seua recuperació però no ho té fàcil. El pressupost municipal no pot arribar a assumir totes les necessàries despeses i les institucions que han de col·laborar no ho fan amb la intensitat pertinent. És clar, que hi ha moltes prioritats però este monument necessita una atenció que malauradament continua sense prestar-se d’una manera eficaç.

En definitiva, el Castell de Petrés es troba en un estat d’imminent desaparició si nó s’intervé prompte. El dia menys pensat poden assolar-se alguns dels elements que encara es mantenen en peu i són de gran singularitat. Al llarg de la història la comarca ha sigut testimoni de la desaparició d’una part del seu patrimoni. Cal confiar que este no siga el pròxim monument que desaparega davant la desídia o la llarga espera de l’actuació de les institucions.

Fuente: http://www.elperiodicodeaqui.com/