POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Han passat dos anys del fatídic 29 de novembre de 2013. Fou quan la televisió pública valenciana va tancar a causa de la decisió unilateral del govern valencià. La data, com tantes altres, ha passat a la història. Ella analitzarà, en passar el temps, les causes, la descripció dels fets i les conseqüències que va suposar aquell esdeveniment. Tanmateix, ara que la veu del poble s’ha pronunciat respecte als governants que ho feren possible i sobretot quan el pas de 24 mesos fa que es puga pensar amb calma, és un bon moment per reflexionar-ne.

El tancament, sens dubte, va suposar una manera de deteriorar l’accés a rebre lliurement informació pública en la nostra llengua. Un dret que emparava la més alta legislació i que va haver de modificar el Consell d’aleshores per a desintegrar-lo. També significà el despatx d’uns treballadors amb formes injustes. Ningú posava en dubte l’excés de personal d’eixe ens sinó la forma en la qual en principi es va voler regular un ERO.

La realitat actual camina d’una altra manera. És temps de recuperar drets perduts de manera arbitrària. La ciutadania en les últimes eleccions, per damunt del vot a unes candidatures o altres, va demanar que s’administrara justícia i que canviaren les formes de fer política. En alguns aspectes s’ha aconseguit. En el tema de la televisió valenciana encara queda molta a fer. S’ha avançat en uns pocs mesos però els resultats encara estan per vore. No se sap ben bé quan tornarà eixe servici ni com tornarà el dret arravatat. No obstant això, quan ho faça ha de tindre present dos aspectes.

En primer lloc, com tant s’ha dit en estos dos anys, s’ha de promoure un mitjà de comunicació sostenible i viable on els desitjos personals dels polítics i els balafiaments no tinguen lloc. Cal crear una radiotelevisió publica en valencià, no per al govern actual sinó per a les posteriors generacions. Ha d’estar blindada a les cobdícies polítiques i als partidismes.

El segon aspecte, ara per ara sembla el menys clar i sobre el que més s’ha d’avançar. Es tracta de la necessitat de fer justícia amb uns treballadors i unes treballadores que foren expulsats del seu lloc de treball sense dignitat i injustament. No s’ha de readmetre una plantilla que malauradament és inviable i desmesurada. No obstant això, l’administració haurà de demanar perdó per allò que en un temps passat va fer el govern valencià. No sols simbòlicament sinó d’una manera real. Aquella plantilla ha de tornar a eixa casa que era el seu lloc de treball, en la mida de les possibilitats, per haver aprovat prèviament una oposició. Una nova televisió no pot partir de zero. En 24 anys tot no ha estat negatiu. Hi ha hagut moments destacables i tasques importants que no es poden perdre. Moltes d’elles han sigut possibles gràcies als treballadors i a les treballadores. A hores d’ara, per tant, no poden ser els grans oblidats ni silenciats. Cal tindre’ls en compte i fer-los protagonistes del procés de posada en marxa. Un altre tema serà, és clar, la limitació dels recursos humans de la nova entitat pública. Però eixe argument no ha de ser excusa per a destacar l’esforç, la injustícia i el maltractament que patiren davant el tancament d’aquella casa pública.

En definitiva, este mes fem un aniversari que forma part del passat dels valencians i de les valencianes. S’ha de tancar ja per sempre eixe moment amb justícia i reconeixements. Tant de bo així ho considere el nou govern valencià. Cal que el 2016 arribe una televisió però que prèviament s’haja impartit justícia amb uns treballadors i unes treballadores i que alhora s’haja demanat responsabilitats a polítics i responsables de decisions i actes indecents. Confiem que ningú isca defraudat d’eixe nou i necessari repte.

Fuente: http://www.levante-emv.com/