LA PROMOCIÓ EXTERIOR DE LES FALLES
POR LLUIS MESA IREIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Les falles són una festa projectada al turisme. Des de finals dels anys 20 es començà a plantejar com a pol d’atracció turístic. Des d’aleshores la festa continua creixent sense oblidar com aconseguir que els turistes visiten cada any la ciutat. Ho fa de moltes maneres, però tal vegada allò que s’oblida és que no sols cal créixer des de dins sinó caminar cap a fora.
És important plantejar-se que no solament s’ha d’esperar de manera hospitalària i amb una oferta completa al visitant sinó anar a buscar-lo per a transmetre’l el concepte de la festivitat i fer-li-la atractiva. A voltes es creu que les falles són conegudes en tot el món pels nombrosos visitants que la visiten. No obstant això, no es tracta que puge el consumisme turístic que desembarca en la ciutat sense buscar res sinó fer que s’emporte de manera clara la idea que la festa té un gran significat sociocultural.
Cal obrir-se i participar en fòrums per a mostrar-ne una imatge completa. Amb humilitat i rigor s’ha d’assistir a congressos i jornades per a defendre que este fenomen és més que borumballa que es crema en un dia. Cal exportar la literatura popular que s’hi genera, la personalíssima estètica artística que l’origina i la participació d’elements com la pólvora la música en este ritual específic. Per eixa raó l’assistència a les jornades de Mainz d’autoritats, intel·lectuals de la festa i artistes té un gran significat. També és destacable l’arribada de la Fallera Major a la “Light Up” de Lancaster o l’acostament al “Burning Man” americà. Eixe és el nou full de ruta que s’ha de marcar. La declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat, si sortosament arriba, serà el punt des del qual impulsar eixa tasca de promoció exterior.
En definitiva, cal projectar-se i no sols crear una oferta atractiva per al visitant. La imatge de les falles com a element patrimonial s’ha de fer entendre en l’exterior. És un repte per al qual es demana la unitat per damunt de la major o menor simpatia per la gestió dels actuals governants. La festa ho agrairà.
