POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
El patrimoni és important perquè resulta un tresor compartit per diverses generacions. Cada vegada que es perd un fragment del passat, la memòria en part es queda muda. Així que quan un monument, com és el cas de l’ermita de Barraix, havia caigut en decadència, es corria el risc d’oblidar una part de la consciència antiga del poble d’Estivella i de la comarca. L’any 2012 era tràgic per a eixa ermita. Els danys acomulats semblaven definitius. Des de les planes d’El Periódico de Aquí este articulista escrivia: “Confiem que després d’estos senyals d’alarma no caiga l’ermita; i que algun dia es puga dir que la salvàrem entre tots: els estivellencs, les estivellenques i les institucions”.
El Periódico de Aquí i diversos mitjans de comunicació de la comarca se’n feren ressò. La Diputada Provincial de Patrimoni Carlota Navarro hi va realitzar una visita d’urgència amb l’alcaldessa d’aleshores. El Grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre redactaren un manifest que enviaren al President de la Diputació de València, com a propietari del monument i este cronista en va fer un informe municipal. Ara han passat uns anys d’aquell moment i sortosament es pot dir que entre tots s’ha salvat l’ermita. L’actual president de la Diputació Jorge Rodríguez ha demostrat un gran interés pel tema com el diputat de la comarca Toni Gaspar i el de Patrimoni Pepe Ruiz. Tenim l’ermita que mai havien somniat a recuperar. Després del resultat obtingut, ara toca agrair a tots aquells que recolzaren la reivindicació del grup de cronistes i investigadors del Camp de Morvedre.
S’ha de donar les gràcies a la tasca d’El Periódico de Aquí, qui va fer un bon seguiment de l’estat d’abandonament d’eixe bé patrimonial, com uns altres mitjans. També s’ha de felicitar a la Diputació de València i al seu president pel resultat obtingut. I com no, cal tindre present a l’actual alcalde d’Estivella Rafael Mateu i a l’alcaldessa anterior M. Jesús Ramón per l’interés demostrat. En dies com el de hui sobretot s’ha d’agrair a tot un poble que es troba orgullós de la seua ermita. Una vegada més s’ha demostrat que la tasca dels cronistes a voltes és més important del que sembla.