PER LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Cada vegada que em sorprenc en una conversa, m´ix espontàniament la interjecció uei. Quan l´empre, em canvia la cara. Significa que no m´espere el que se m´està dient. Malauradament, també la pronuncie si em comuniquen que algú té una greu malaltia o un gran problema. En el passat, la pronunciava a les meues filles per a dissimular un estat de sorpresa i produir-les rialles. De qualsevol manera, i en tota situació, uei són tres simples vocals amb una intensa significació que convida la reflexió. Eixa interjecció, sinònima d´una actitud sobtosa, ens envaïx cada dia. En el camp de la política, m´ix amb naturalitat, quan els governs o els partits tiren avant tot i que saben que les seues propostes no seran aprovades. Bons exemples en són la moció de censura anunciada per Vox o la convalidació del decret relatiu a l´economia dels ajuntaments. A voltes, un uei em naix producte de la tristor. Em passa quan llig el que m´escriu des d´Etiòpia el capellà Ramón Navarro. Abans de la pandèmia, em relatava que les universitats estaven en guerra i que els estudiants es mataven entre ells. La intervenció de la policia encara ho empitjorava més. Em deia com un company seu va ser atacat amb fletxes. També contava com el fet que el Premi Nobel de la Pau del 2019 i president del govern Aby Ahmed Ali siga un oromo (ètnia majoritària que provoca molts aldarulls) feia que a eixa ètnia «no se le pueda apretar so pena que le traten de traidor». Crec que no som conscients que, més enllà del nostre horitzó, hi ha una vida més tràgica de la que vivim. Esta interjecció, com he dit adés, té un matís ple d´estima i innocència que m´agrada. Ara no tinc filles menudes però encara la pronuncie quan estic davant de personetes, com la meua neboda Keyra a la qual li dic au o uei amb l´esperança de provocar la seua reacció. Cada dia hauríem de dir més uei per a provocar rialles i crear bon ambient entre els nostres. És una bona teràpia per a superar la incomunicació quasi crònica que tenim amb els nostres a causa de l´abusiva utilització dels mòbils. En definitiva, no tinguem por a pronunciar uei. Amb ell, mostrem la solidaritat i dolor compartit amb l´interlocutor. També és una bona manera de provocar somriure als més menuts. Posem, doncs, ueis a la vida. No oblidem que les amargors que ens envolten poden superar-se, encara que siga per un moment, si provoquem un somriure.

Fuente: https://www.levante-emv.com/