POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Un dels personatges polítics que més notícies ha generat per a la política valenciana dels darrers anys ha sigut Rita Barberá Nolla. Motius no li n´han faltat. Aquella jove política del Cap i Casal va vindre per a quedar-se. Abans de l´arribada al poder, ja havia sobreviscut a les nombroses crisis internes del seu partit. Va saber estar sempre en l´espai correcte. En l´etapa del govern socialista municipal es va dissenyar un gran projecte de ciutat però es va errar en un tema: l´allunyament del món festiu i de les tradicions. Així que l´arribada de Rita Barberá va estar vista de manera general amb bons ulls de la ciutadania del Cap i Casal. Resultava una persona pròxima i popular.

Eixos qualificatius són els que l´han sostinguda en el poder 24 anys juntament amb la crisi permanent de gran part de les forces progressistes. Per una banda mostrava una imatge diferent de la resta de polítics. Per una altra part era capaç de sostindre entre bambolines el control absolut del seu govern i fins i tot d´una part destacada del partit. Els líders populars valencians canviaren però ella sempre va mantindre un lloc privilegiat.

En passar el temps, els seus tentacles es van fer més forts i rígids. Amb ells va atrapar a més polítics del seu partit i els va fer passar per les seues directrius. Eixe autoritarisme que amagava en l´ombra perquè res se li escapara es va fer més visible. Eixa persona que sempre resultava amable, fins i tot per a molts dels qui no l´havien votada, va perdre a poc a poc el seu rostre més divertit. També alhora començà a mostrar més intensament les mancances pròpies de la condició humana.

El moment que un polític nota que les seues forces no són les mateixes i que les reaccions a les adversitats i els contraris no resulten com al principi, ha de saber retirar-se. Quan un polític no sap dir adéu, és perquè no és tan bo com sembla o perquè amaga una part de la seua trajectòria. Eixa és la realitat actual de Rita Barberá, després de tants anys en la gestió de l´ajuntament de la capital, no ha sabut fer el més important: anar-se´n.

S´està assistint a una agonia innecessària. Deixant a banda les valoracions del seu govern, cal dir que el trànsit d´eixe personatge públic no hauria de prolongar-se molt. Soraya Sáenz de Santamaría va dir que Rita Barberá era tot un referent nacional. Sens dubte ho va ser però el pitjor és que ho continua sent. És eixa senadora que no sap retirar-se. No entén que la seua etapa de glòria i el seu bon quefer en alguns temes ja ha passat. És aquella que no vol reconéixer que no tot s´ha fet bé. La gestora que ha estat prop de la corrupció i no s´esforça a anar a la justícia a declarar-ho. La persona que deixa que els seus companys de corporació declaren pel mateix que va fer ella i no s´immuta. La política que no pensa en el patiment de bons i honrats militants del seu partit pel que estan passant.

En definitiva, l´agonia de Rita Barberá és trista i empobrix la política valenciana. Uns arriben al final polític amb dignitat. Uns altres ho fan d´una manera més traumática i a més creen dolor entre els qui els estimen. Llàstima que un personatge que ha ocupat tants anys de la història de la ciutat s´acomiade d´esta manera. Malauradament el seu adéu dibuixarà una altra trista imatge de la política valenciana que es podria haver evitat.

Fuente: http://www.levante-emv.com/