LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
POR LLUÍS MARIA MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
L’excessiva celebració de dies temàtics reivindicatius no és una teràpia que ho cura tot. Tampoc no ha de ser un acte social al qual acudisquen les persones per deixar-se veure. Però tristament, en molts moments, són necessaris per a conscienciar allò que no fem al llarg de l’any, com ara el dia contra la violència de gènere.
El 25 de novembre és un primer pas per a tindre clar que cal plantar cara a eixa malaltia de la nostra societat. Un primer moment per a demostrar que hem de denunciar els maltractadors de la nostra finca, del nostre poble o del cercle d’amics o familiars. Anar a una concentració significa demanar i col·laborar en una manera diferent d’educar on els jocs i els joguets no són propis de sexes sinó de persones. Suposa creure que l’amor entre parelles no és una qüestió dels hòmens amb les dones sinó d’humans que s’estimen. Fer el pas d’acudir eixe dia a una manifestació pública ha de fer que no es perdone un crit escoltat entre barandats ni que s’escolte impassiblement una discussió violenta dins d’un sopar d’amics. No hem de caure en la idea que a voltes la violència és un episodi temporal que es cura en un parell de setmanes. El maltractador no canvia per si ell mateix.
La violència de gènere necessita també una major efectivitat de les actuacions policíaques i judicials. Cal intensificar les campanyes de consciènciació entre les institucions públiques perquè estes arriben millor i a més llocs. És important que hi haja un major suport real a les víctimes. Cada vegada que un home agredix fallen els protocols, les institucions i la societat. També ho fan en les mínimes ocasions en les quals alguns hòmens són acusats sense proves.
En definitiva, no marquen el 25 de novembre com una data per a celebrar sinó com el punt d’inici per a prendre una nova actitud. No ho deixem tot exclusivament en les institucions públiques. Tenim la responsabilitat de salvar moltes vides i d’aconseguir una societat més igualitària i justa. No ho oblidem.
