POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Han passat 9 anys des de l’accident del 3 de juliol. Després de quasi una dècada, un aniversari d’eixes característiques s’havia de commemorar des de fa temps amb el dolor per la pèrdua de sers estimats i també amb la tranquil·litat de saber tota la veritat del que passà aquell migdia. No obstant això, són massa anys sense conéixer els fets i sobretot sense que s’escolte les reivindicacions dels familiars. En una societat democràtica la veu del poble encapçala qualsevol gestió d’un govern. Tanmateix els anteriors governants sempre han pensat que havien fet més del que tocava i que la millor manera d’escoltar les víctimes era ignorar-les. Tan gran ha estat el poder dels mandataris que la ciutadania va oblidar en part tan impactant notícia.

Malgrat tot, davant les adversitats, els membres de l’Associació de les Víctimes del Metro isqueren al carrer cada dia 3 del mes per a demanar una única paraula: justícia. El programa del periodista Jordi Évole ens ho va recordar. Va fer-nos conscients de la nostra part de culpabilitat per no recolzar una causa justa que era també nostra. Més enllà de la gran desgràcia, la seua actitud reivindicativa ha aprofitat per despertar una societat. Ha estat una espurna que ha obert els ulls a una nova manera de vore la democràcia on la paraula del poble cal considerar-la. Els governants que gestionen i no escolten, per molt bé que ho facen, s’allunyen de la seua funció original: ser dipositaris de la voluntat del poble. Les urnes ens ho han recordat recentment.

Els qui hem seguit les concentracions del dia 3, arribat a este nové aniversari, sentim gran emoció. Considerem que el triomf d’una causa justa és també el de la societat valenciana. La seua constància ha fet que els valencians i les valencianes ens trobem més lliures i millor escoltats. Malauradament no tornaran mai les víctimes però la força dels familiars els han donat una veu que ja ningú els llevarà. Així que no oblidem que aquella tragèdia del metro va ser també nostra. El tancament real i eficaç d’eixa causa ens fa sentir-nos convençuts que vivim en una societat més democràtica.