POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
L’aniversari d’una església sembla ser exclusivament reservat a la devoció religiosa o ser considerat com una data del calendari litúrgic. No obstant això, el fet que un temple de la comarca faça 341 anys un 24 de febrer significa molt més que una data. En este cas és el resultat del treball de l’investigador Josep-Maria Blasco, el qual, després de molts anys d’estar perduda la datació, va trobar-la en la secció de batejos del Quinque Libri. Suposa també la investigació en l’Arxiu Municipal fins a trobar l’explicació a una partida econòmica que es dedicava pel mes de febrer als actes de l’aniversari del temple. Sense aquell estudi inicial i l’extraordinari descobriment del natalici mai no s’haguera celebrat un Any Cultural dels Joans.
Este va ser tot un programa d’activitats i de publicacions que ajudà a recuperar la memòria històrica del poble entre 1999 i 2000, és a dir 325 anys després de la benedicció. Amb tot el que es va traure a la llum en aquell gran projecte que ara complix 15 anys, fa tan sols dos anys, el cronista oficial va publicar una comunicació que identificava l’acabament del temple amb el mestre d’obres Albentosa.
El record d’eixa data fundacional a més significa el naixement del gran bé col·lectiu dels estivellencs i estivellenques, per damunt de les seues creences i pensament. Eixe gran contenidor d’art i historia no és casual que tinga una Col·lecció Museogràfica reconeguda per la Generalitat Valenciana.
Així que el fet de comptar anys és un bon moment per a recordar tot el patrimoni que ha sobreviscut al llarg del temps. Cadascú és fruit d’anys i d’un context irrepetible. En molts casos amaga les històries i fins i tot les vides de moltes generacions. En definitiva, la celebració d’este aniversari no és tan sols un episodi religiós o local. Significa que s‘ha mantingut en el temps una part del patrimoni de la comarca.
Per tant, aprofitem esta datació per a recuperar també les d’uns altres temples del Camp de Morvedre i per a investigar-les, si encara no es coneixen. El passat de les esglésies és molt més que una història d’espiritualitat. Suposa una part important del que va ser la comarca i que no hem d’oblidar.