POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (valencia)
En la nostra terra hem conegut al llarg d’estos últims anys malbarataments de recursos públics, polítics corruptes i persecucions de la justícia contra culpables. No és bo generalitzar però eixa tràgica realitat que ha afectat part de la societat pública semblava que havia fet que res del que es poguera dir o fer sorprendria els valencians i les valencianes. Sembla que no. Continuem sent pioners i capdavanters en actituds o accions que millor que no dugueren l’etiqueta de la nostra terra.
Així esta darrera setmana hem sentit amb sorpresa alguns creients i la ciutadania en general la convocatòria que va llançar el cap de l’església valentina. Mentrimentres el Papa, màxim dirigent dels catòlics, ha encoratjat a buscar la pobresa i a oferir la solidaritat dels rics amb els pobres, altres ments pensants de la cúria dediquen el seu temps a pregar amb intensitat per un sofriment distint.
Realment no sabem si eixe patiment és real o no però el ben cert és que ni de bon tros supera la trista realitat social que tenim a Espanya i al món. L’arquebisbe de València es mostra preocupat perquè Espanya sagna i se separa. Vertaderament ho fa però no pels motius que ell manifesta sinó per l’existència de molta gent que ho perd tot: la casa, el treball i la possibilitat de viure amb dignitat. Espanya plora perquè alguns dirigents han estafat el fons públic que amb sacrifici aporten els espanyols i les espanyoles. Espanya també vessa llàgrimes per moltes injustícies que ferixen els qui menys tenen.
El debat català sens dubte és seguit amb intensitat a València i a tot l’estat però els plors dels espanyols venen pels estafadors, els corruptes i els explotadors. Ells, aquells que quasi no tenen res, es mereixen mil i una pregària de cristians, musulmans, jueus i humans de qualsevol religió o creença.
En definitiva, deixem al César el que és del César i la unitat d’Espanya als qui han de resoldre la qüestió. Preocupem-nos pel que realment ferix la societat. El nostre país de segur que ho agrairà més que si orientem les oracions a la “unitat”.