L’ARRIBADA DE L’ERA TRUMP
POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Hui s’inicia l’era Trump. Infinitat d’articles ho recorden. Potser el lector i la lectora n’estiga fart. Així i tot esperem que esta columna puga dir-ne alguna cosa interessant.
Arriba ara un president estatunidenc que vol gestionar des de l’estridència. Quan fou elegit, este articulista va dir que no era moment d’escarotar-se’n sinó de pensar perquè s’havia arribat fins a eixe punt. Els populismes són el resultat del desencant. Ells són els únics capaços de recuperar eixa esperança que la política tradicional es nega a mostrar. No es pot xafar els pobles i les persones amb l’excusa que cal eixir d’una crisi o respectar el món financer encara que explote els ciutadans i les ciutadanes. La gent no pot ser sempre la víctima que solucione les errades dels governants. Eixe és el millor caldo de cultiu dels populismes. El més xocant és que opcions com les de Trump no desperten aparent simpatia, però són les guanyadores. És com si el votant més que orgullós de la victòria de Trump estiguera content de la derrota dels altres. A Europa la dreta i l’esquerra s’omplin de paraules contràries al nou líder mundial, sense pensar que en part n’han sigut els causants. L’arrogància de les majories absolutes fa a les persones buscar unes altres opcions. El populisme de Trump ve per a fer mal, aparentment als qui sempre han governat. El problema és que quan resulta nomenat transformen el poder en una arma d’autoritarisme descontrolat. Eixe és Trump, l’home que no vol ser recordar pel respecte als immigrants ni per la tolerància a les minories. El qui vol que EUA estiga per damunt d’altres potències.
En definitiva ací està Trump. Un invent propiciat per les classes dominants tradicionals, el malestar de la ciutadania i les ganes de recuperar l’esperança. Fa por que algú aspire a fer que la nació siga gran i oblide que els pobles no necessiten la grandesa sinó la felicitat de la seua gent. L’esperança cal buscar-la en la justícia de la humanitat i no en les avassalladores paraules dels polítics que volen solucionar el món destruint-ne la part que no pensa com ell.
