PER LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Fa un any, des d’estes mateixes pàgines, mostrava la meua alegria pel fet que les falles de la nostra comarca estigueren entre les més premiades en el concurs de la Generalitat. Exaltava, de manera especial, el llibret de la comissió “Penya el Mocador”, pel seu primer premi, i també em congratulava del set premis comarcals. Proposava la recuperació del sentit primitiu del llibret. Manifestava que tornarem a eixe principi en el qual este era una publicació senzilla carregada de sàtira i de creativitat. Esmentava que havíem arribat a un punt de gegantisme fester on tot es vol gran: el cadafal, el llibret les desfilades, els pressupostos, etc. En unes poques frases defenia, doncs, que la creativitat i la sàtira no s’havien de mirar per l’extensió sinó per la qualitat; fins al punt que una reducció de planes o de les dimensions dels cadafals ajudaria a mesurar millor la creativitat festera.

Tot això ja és història. Han passat 365 dies i novament han tornat els premis al llibrets. De bell nou, en la comarca, podem estar contents perquè set falles han estat guardonades en el concurs de llibrets de la Generalitat. Som una de les comarques amb el nombre més destacat de publicacions premiades. Sens dubte, enguany no comptem l’alegria de tindre el primer premi ni que les comissions com les de Teodor Llorente o Eduard Merelló siguen premiades. No obstant això, tenim el goig que haja sigut guardonada la falla de la Palmera i que la comissió de La Vila tinga un premi.

Però quina reflexió se’n pot fer? La primera és que hi ha una destacada inquietud cultural al si de les nostres falles. Les nostres publicacions tenen presents temes destacats que van més enllà de la festa. Significa que posseïxen sensibilitat cultural i que creuen en la creativitat. El llibret, doncs, en una part destacada del món faller comarcal. Ha deixat de ser exclusivament una guia publicitària. A més, la cura per la llengua és cada vegada major. L’únic punt negre, comú també a unes altres comarques, és que no són capaços de valencianitzar totalment els missatges publicitaris. No han sabut convéncer les marques comercials amb incentius perquè vullguen anunciar-se en valencià. Tanmateix, llevat d’això, la tasca realitzada és més que lloable. Ara no sols val la pena llegir un llibret perquè estem en falles sinó perquè a més resulta interessant fer-ho en qualsevol període de l’any.

No obstant això, és prou tindre eixos lloables palmarés i la bona tasca realitzada per a caminar cap al futur? La resposta és que no. Resultaria desitjable, i possible, que com a mínim estigueren premiats 10 llibrets. Este és el cas de Gandia, la localitat més premiada. Però no sols eixe repte és el que cal assumir.

Caldria pensar en la possibilitat que tant d’esforç cultural i creatiu es dirigira cap a uns altres espais de la festa. Perquè si destacat és el llibret, el cadafal també ho és. No s’explica un llibret sense una falla ni un cadafal sense l’explicació i relació. Dit d’una altra manera, significa que les nostres falles han d’anar més enllà. Ho han de fer perquè, si gràcies als llibrets, la festa s’ha obert al món de la cultura, als creadors, als escriptors i il·lustradors; esta mereix que també el canvi es perceba en els ninots, remats i arguments. El pròxim pas no sols ha de ser l’obtenció de més llibrets premiats. S’han de trobar altres possibilitats i diferents vessants festeres per a destacar.

Ha arribat el moment, després de comprovar que uns altres llibrets són possibles, que es veja que les falles de Sagunt poden anar més enllà. Hi ha professionals de l’art que s’hi podrien incorporar. També guionistes, escriptors o persones relacionades amb la literatura aprofitarien com a recurs. S’ha d’aconseguir que les falles siguen per a la ciutadania especialment fallera, però també per a qualsevol persona que estime les propostes artístiques. Eixe fet no sols impulsaria la falla sinó que faria possible aconseguir més ingressos i que estes tingueren més ressò.

En definitiva, cal fer camí perquè les falles s’incorporen a crear llibrets més atractius i premiats. Queda a fer, tot i que s’ha avançat moltíssim. Però sobretot no s’ha d’oblidar que uns renovats llibrets han de dur a canvis en els cadafals fallers. Cal convidar les falles perquè així ho facen i en un busquen una nova dimensió. Així faríem encara més atractiva les falles comarcals. Per tant, més enllà dels grans llibrets, hi ha majors oportunitats per a créixer i arribar a unes falles més referents. No perdem el temps i intentem-ho. En el Camp de Morvedre és possible fer-ho realitat.

Fuente: https://eleconomico.es/