POR LLUIS M. MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

La lectura d´articles relacionats amb tradicions produïxen una grata sensació. Aporten coneixements que molt sovint són desconeguts. Però a més és una manera de descobrir la personalitat d´autors que mostren un gran bagatge cultural.

D´estes persones s´espera la saviesa i les qualitats que l´estudi genera: el respecte, la prudència i la humilitat. Precisament eixes sensacions es desperten en els articles de Baltasar Bueno. Són nombrosos els continguts escrits en el Levante-EMV que així ho demostren. Esta raó precisament fa que sorprenga l´estil d´un article titulat «Ir contra las fiestas y tradiciones pasa factura». Un contingut que impressiona no pel sentit crític sinó per la intolerància de les seues afirmacions, i que mereix almenys una respectuosa reflexió.

Tot s´inicia amb unes paraules inicials «Ir contra las fiestas y tradiciones» que més que el començament d´un article cultural sembla un crit provocatiu. Pareixen vingudes d´un personatge polític que desitja provocar confrontació per a guanyar vots i no d´un home ple de raonament i tolerància. El senyor Bueno continua i escriu «d´embates i desaires a la fiesta de la Virgen». Són acusacions pròpies d´una arenga i no d´un discurs reflexiu. Sembla que estaven fetes i s´han esperat a llançar amb la justificació d´uns resultats electorals El desaire, és a dir «La demostració de menyspreu o d’indiferència immerescuda», significa l´insult. Un intel·lectual ha de saber que escrivint-la es referix a un atac violent. L´agressió física a una imatge o el tancament d´un temple són desaires. Però no estar en la presidència d´una processó o d´una missa no és insultar. Més quan se´n continua promovent tot un programa d´actes i es té cura perquè la participació municipal en les activitats siga semblant a uns altres anys o s´intente millorar.

És també un atac la recuperació de totes les roques del Corpus, la legalització del Museu Faller o la intensificació de la Fira de Juliol?

Podrà agradar o no el que es fa però cal no confondre el gust amb l´ofensa. Es pot demostrar la disconformitat amb un estil de governar que vol aplicar intensament la separació església-estat marcada per la Constitució. Però de la crítica a l´insult ha d´existir certa distància.

Si per alguna qualitat es caracteritza una persona instruïda, és per la humilitat. Com més sap un ésser humà és més incapaç d´acusar al qui té al costat d´inculte. Dir que a uns dirigents «aparte de incultos, se les ha visto la vena totalitaria, la imposición de sus caprichos y gustos personales a la inmensa mayoría» denota no sols un discurs polític poc cultural sinó sobretot una falta de reconeixement a unes autoritats que han sorgit dels vots de la ciutadania.

Estem en una societat democràtica on ja no hi ha criats sinó persones. L´acusació al regidor Fuset de «fiel criado» suposa un desconeixement del temps actual.

Un alcalde dedicat a la docència pot no ser tan savi com el senyor Bueno però no precisament inculte. Un periodista amb cultura, com Baltasar Bueno, pot pronosticar esdeveniments futurs però amenaçar al PSOE i dir que «por su actitud de desprecio a las fallas cuando gobernó? le valdrá para siempre no gobernar la ciudad de Valencia nunca más» és fort. Sembla ser un enunciat més ple de desig que no de raó.

En definitiva, les paraules d´una persona de reconeguda vàlua com Baltasar Bueno sorprenen. No provoquen, com en altres articles, emocions gojoses ni descobrixen tradicions. Esperem que no siguen persones tan formades com Baltasar Bueno les que recuperen l´agressivitat periodística de la transició. Confiem que esta reflexió siga entesa com una crítica respectuosa. No ve d´un militant polític, ni d´una persona alimentada per cap partit. La crítica és saludable i necessària però feta des d´una persona amb cultura ha de ser sobretot respectuosa. Eixa és la millor oposició i la més sàvia.

Fuente: http://www.levante-emv.com/