NOVES PROPOSTES PER A LA INDUMENTÀRIA I EL PENTINAT
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Estos últims anys s’ha encetat un saludable debat al voltant de la indumentària. El fet de l’existència de nombroses botigues i d’investigadores destacades com ara Víctoria Liceras ha donat els seus fruits. Potser per alguns es pense que es tracta simplement d’un canvi de moda i una manera d’augmentar la faena dels indumentaristes. Realment es tracta de ser coherent, abillar-se correctament i no oblidar que el que es tracta sempre és de vestir-se i mai no de disfressar-se. A tot açò s’ha incorporat una reflexió del tot original: el pentinat. Fins ara semblava oblidat i ningú no s’atrevia a tirar endavant. Però la realitat és que ja és l’hora que se siga coherent i s’empre el que cal per a l’estil del segle XVIII.
No obstant això, esta i qualsevol iniciativa necessita per a ser considerada i consensuada de dos tipus d’actuacions. Per una banda cal una didàctica clara que explique el que realment es pretén. En segon lloc és necessària una actitud decisiva dels organismes directors. Totes dos semblen que es volen posar en marxa, o almenys així ho anuncia la premsa estos dies.
Per als qui estem en el món de la tradició i de les investigacions alguns anys les iniciatives semblen lloables. Som conscients que eixos intents es consolidaran encara que siga a poc a poc com unes altres iniciatives. Lluny queda el vestit negre que res tenia a vore amb la indumentària tradicional. Era unànime la seua presencia al carrer i ara per ara tan sols és una anècdota quan la porta un faller. També sabem que en eixa evolució existirà la intoxicació de determinats sectors que tot ho troben malament Voran ideologia política on no n’hi ha i trencament de la tradició on sols n’existix la reconstrucció. Els fantasmes que alguns veuen de segur que tornaran a aparéixer. Confiem que amb poca força.
En definitiva estem d’alegria per l’evolució de les propostes de la indumentària i sobretot perquè el pentinat siga motiu de debat. Confiem que siga un bon esperó per a introduir uns canvis que no són més que una recuperació de la tradició.
