POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En els darrers temps, els valencians i les valencianes han aparegut per al conjunt espanyol i europeu com un poble especial. Sobretot han tingut ressò per les actuacions de les seues autoritats i els fraus. Alguns pensen que els qui denunciaven eixa realitat menyspreaven el poble valencià i buscaven traure´n rendibilitat política. Siga o no veritat, el fet és que sols la denúncia podia lliurar a la ciutadania de les males practiques instal·lades en la vida política i econòmica. El més important és que eixa lluita ha fet que el context canvie. Sols resta el més complicat: refer la imatge projectada i superar les injustícies creades.

En eixe context, on encara regna el desànim i la frustració, no està malament que des del Govern valencià s´encoratge a recuperar la il·lusió i sobretot a buscar la unitat davant els reptes. Així que el foment d´una campanya per a mostrar el que és i ha de ser esta terra resulta un encert. Una bona idea, que no per ser-ho, s´ha d´escapar de la reflexió. Vist l´audiovisual, és important també valorar-lo i preguntar-se si s´ha expressat bé tot el que de bona fe es volia transmetre.

En primer lloc, cal plantejar-se el concepte d´orgull com a motiu central. Sens dubte la definició porta cap al sentiment d´emoció. Trobar-se orgullós és emocionar-se per un familiar, una amistat o un paisatge al qual el ser humà s´unix per sentiment. Però també ha sigut l´orgull per un territori el que ha produït les guerres extremes o els autoritarismes més grans de la història. Precisament molts dels qui es declaren orgullosos i consideren estèrils campanyes d´este estil són els majors defensors d´actituds intolerants.

Així que, sense oblidar que potser siga saludable que els valencians i les valencianes potencien l´orgull de ser poble, s´ha de tindre en compte que necessiten sobretot una dosi d´autoestima. Dos conceptes pareguts però no idèntics. Des de la batalla d´Almansa fins ara (i n´ha plogut molt) esta societat ha viscut acomplexada. No ha sabut, o no ha pogut, reivindicar el que li pertocava per justícia. Ha pensat que demanar era ser prepotent. Ha fet de la resignació la seua ferramenta per a sobreviure i créixer. Per eixa raó, el primer que necessita este poble és autoestima. L´orgull sols és benvingut si sap limitar-se mentre que l´estima pròpia sempre és indispensable per a créixer.

En segon lloc, cal apuntar que el vídeo institucional mostra realitats del tot positives. L´enumeració de les activitats d´este territori (la festa, la cultura, la natura, etc.) ajuda a autodescobrir-se d´una forma senzilla. No és un audiovisual de luxe ni extens. Resulta tan sols un missatge per encoratjar col·lectivament el futur, sense estridències ni separacions, quan es tracte d´assumir reptes de futur. Una modernitat, que encara que en alguns aspectes de la projecció es tira a faltar, ha de ser el que ha d´unir. Potser al una segona campanya que apunte cap al demà més clarament, no sols a les tradicions, i que s´oblide de l´herència rebuda. Una altra part completaria i rectificaria també algun defecte de la seua producció i distribució. S´ha de pensar que també l´audiovisual valencià ha d´estar present íntegrament en eixe comboi col·lectiu.

En definitiva, siga benvinguda la campanya. Amb les seues limitacions i errades, mostra el poble que ha de ser: senzill, treballador i sense renunciar a res que li pertoque per justícia. Una nova manera de fer que s´hi reflectix i que necessita superar-se en alguns aspectes. Cal pensar que fins ara no existia eixe camí i que ara, amb imperfeccions, almenys es camina. Tot un repte i un encert.

Fuente: http://www.levante-emv.com/