POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

La política és un espai que convida els polítics sense escrúpols a jugar amb els interessos col·lectius amb la intenció de lluitar-ne pels seus personals. Exemples en els últims anys hi ha amb més desmesura del que caldria esmentar. Els nombrosos processos judicials indiquen com és de fàcil, per a tots aquells que han romàs en el poder de manera excessivament perllongada, aprofitar les infraestructures públiques per a traure profit propi. Precisament un dels llocs on amb més intensitat s´ha observat eixe fenomen ha sigut a la Comunitat Valenciana i a la seua televisió pública.

Tot açò ja és història truncada que es desintegrà un 29 de novembre. Va acabar quan els representants de la força política que havien gestionat el mitjà de comunicació pensaren que no es podria mantindre un model televisiu sobredimensionat. Fou el moment en el qual en compte d´escoltar la veu de la justícia desintegraren un dret col·lectiu sense assumir-ne cap culpa. No foren capaços de fer un ERO de manera legal. De vegada de respectar els drets dels treballadors i de les treballadores, guanyats per oposició i antiguitat, aplicaren fins a l´últim instant l´arbitrarietat. Cometeren una injustícia que algun dia caldrà reparar.

Tal vegada no siga el moment de criticar eixe passat. Al llarg de dos anys ha hagut temps d´analitzar els fraus i males gestions en la televisió i la ràdio valenciana. Però l´actualitat no fa més que refrescar eixe fracàs polític. La realitat obliga a recordar les accions d´uns responsables que sovint obliden que han sigut els autors d´un gran afonament immerescut. La causa és que els amos d´aquella ruïna continuen amb l´intent de bombardejar encara més allò que assolaren. Hi ha dos arguments que criden estos dies a la reflexió tranquil·la i alhora al crit de rebuig contra els qui no creeien en 2013 en RTVV, ni creuen ara en un nou model televisiu valencià.

El primer raonament apunta a l´interés absurd de ralentitzar un procés de creació amb la finalitat que fracasse el naixement d´un mitjà de comunicació public valencià. No s´entén la defensa a ultrança de candidats que formaren part de la part més negra de RTVV. Resulta trist que la forma de l´elecció dels membres del consell d´administració del nou ens siga un excusa per a amagar el fons: la no preocupació per la recuperació de la ràdio i televisió valenciana. Eixa és l´autèntica realitat. Si vertaderament preocupara l´arribada d´un dret arravatat tot seria més fàcil.

El segon argument traspassa els límits territorials i mira a Madrid. Els qui aplaudiren i encoratjaren a l´apagó televisiu continuen apostant perquè no s´òbriga de bell nou. Són els qui prometeren que a canvi d´eixa decisió complexa la Comunitat Valenciana seria premiada amb l´arribada de nous recursos. Els mateixos que mai no s´hagueren atrevit de fer eixa proposició deshonesta a una altra autonomia, continuen buscant estratègies per frenar el naixement d´un nou model televisiu. Hui l´excusa és el tracte privilegiat a uns treballadors i a unes treballadores que no són culpables dels espolis ni del final de RTVV. Quina en será demà?

En definitiva, amb moderació i respecte cal dir prou. Prou a les tàctiques fosques per a amagar el desig de frenar el naixement d´una nova televisió pública. El crit pacífic i consensuat, per damunt de criteris partidistes, ha de desemmascarar als qui no creuen en una radiotelevisió valenciana. S´ha d´acabar amb el fet que la televisió siga considerada com un joc. S´ha d´aconseguir que per sempre siga reconeguda com un dret que els valencians i les valencianes no hagueren d´haver perdut. Els drets no són per a jugar sinó per a ser respectats.

Fuente: http://www.levante-emv.com/