RECORDS DE L’ANY FALLER
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
En acabar un exercici faller es guarden en la ment un gran nombre de records personals i col·lectius. Alguns ho són perquè han tingut gran repercussió pública però uns altres simplement perquè accentuen el sentiment festiu més personal. A l’imaginari de qui escriu passarà amb emoció el discurs del mantenidor Antonio Ariño en l’exaltació de la Fallera Major. Es reviurà amb estima el fet que el seu relat quedara finalista en el concurs literari de “El Turista Fallero” i la frustració de no haver-lo vist publicat en paper. Es recordarà l’especial “plantà” de la falla municipal. Estarà present l’honor d’haver entrat com a membre de la Junta Central Fallera i compartir amb eixa institució una ofrena diferent. Com cada any romandrà la il·lusió que s’apodera cada 16 de març de descobrir els cadafals plantats al carrer, especialment aquell més innovadors i els que resulten més trencadors. Els nombrosos articles per als llibrets, els versos per a diferents falles o el naixement d’esta columna quedaran escrits per al demà. El mateix que el fet d’haver actuat de mantenidor de falla. Entre els actes del programa faller serà present el descobriment de l’Exposició del Ninot en la Ciutat de les Ciències. Eixa imatge simbolitzarà el “comboi faller” creat al voltant de la candidatura a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de les falles per part de la UNESCO. Succeiran moltes falles però el 2016 quedarà marcat perquè la festa estarà a les portes d’un especial reconeixement internacional. Des d’ara es tracta de valorar els seus orígens i els elements més originals. Finalment com a vivència personal perviurà l’assistència a la conferència del regidor del patrimoni festiu al Fórum Europa. Una experiència única que demostra l’entitat que té la festa i la personalitat del polític dedicat a les faenes festives.
En definitiva, el 2016 ja és historia, Esta festa nostra no coneix final i de seguida ho inicia tot. Així que valga este record com a homenatge a eixe temps passat i com a esperança en el que resta per vindre. Una bona manera de fer cendres i sobretot d’esperar amb il·lusió tot el que ens reserve el 2017.
