RECORDS DE MIGUEL ÁNGEL BLANCO
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
La celebració del 20 aniversari de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco per part d’ETA fa pensar en quants esdeveniments han passat des d’aquell moment. A més aprofita per a recordar com ho va viure un municipi de la comarca com Estivella i un articulista com este.
El juliol de 1997 s’enllestia una de les múltiples publicacions editades per l’Ajuntament en el temps de l’alcalde Robert Renau. Esta vegada es tractava d’un estudi realitzat entre la joventut d’Estivella amb la intenció de mostrar-ne les inquietuds i els valors. Però aquell dijous 10 de juliol tot ho va canviar. La notícia del segrest d’un polític semblava que anava ser-ne una més. Una de les desgraciades notícies amb la marca d’ETA. Tanmateix, de sobte la societat va actuar per damunt de la classe política. A Euskadi es va atrevir a dir prou després de tants anys d’assassinats. A l’estat espanyol també la reacció fou intensa. L’ultimàtum de la vesprada del dissabte 12 de juliol donat pel grup terrorista per a complir les seues condicions, va mobilitzar els pobles i les ciutats. Es repetiren concentracions i manifestacions. La plaça de la Creu d’Estivella va ser escenari de concentracions i de la mateixa manera en molts llocs de la comarca es va repetir eixe acte. Malgrat tot, el 12 de juliol el regidor va ser assassinat. Tanmateix la reacció de la societat va estar imparable. Tot va canviar des d’aleshores. El moviment espontani va superar els polítics. A Estivella aquell llibre es va dedicar a un jove que havia donat la vida per la democràcia. El pròleg de l’alcalde i la dedicatòria de l’autor en foren les majors proves.
En definitiva, han passat 20 anys. No es pot oblidar. Esta és una bona setmana per a tindre especialment present que la democràcia sempre guanya a la violència i que el poble camina per davant de la classe política. Dos dècades després, cal reconéixer i homenatjar aquell esdeveniment que va fer plorar una societat però que alhora la va enfortir. No podem renunciar a aquell moment que ja és patrimoni col·lectiu d’una societat.
