REPROVACIÓ DESVITALITZADA
POR LLUÍS MARIA MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Després d’una setmana tensa, i quan el pensament sols ha d’estar en el reconeixement de les falles per part de la UNESCO, resulta saludable concloure amb una última reflexió al voltant del que ha suposat l’episodi que ha causat enfrontament en el món faller. Tot partix d’un esdeveniment insòlit, presidit per una figura que el Reglament faller és coneguda com a reprovació. Ella ha sigut la ferramenta que ha aprofitat per a plantar cara a la directiva des del món faller, conscientment dirigit. Arribat a eixe punt, i sense tindre en compte l’efectivitat teòrica d’una reprovació, el que cal preguntar-se és quina ha sigut la conseqüència real que en este cas ha tingut un episodi tan singular. Els seus promotors justifiquen la presentació pel fet que s’han produït dos accions reprovables; la retirada del Llibre Faller dels versos del poeta guanyador del concurs Bernat i Baldoví del Rat Penat del Llibre Faller i la signatura d’una normativa protocol·lària amb les Falleres Majors, quan abans era un document intern que determinava però que no es firmava. La reprovació va tramitar-se i arribà a convertir-se en punt de l’orde del dia de l’Assemblea. Però també és veritat que els dos causants van desaparéixer quan, abans de votar-se, el president de la directiva va anul·lar els documents causants del conflicte. Esta, per tant, va nàixer oposant-se a dos objectes inexistents. Fou un gest simbòlic sense cap efecte posterior. A hores d’ara queda per plantejar-se: Fou necessari l’esforç i el conflicte per a obtindre un resultat tan majoritari com agònic? La discòrdia generada ha tingut els seus efectes. Tanmateix, realment la votació no ha sigut més que la posada en escena d’una obra que ni tan sols va comptar amb l’aplaudiment dels assistents. En la memòria quedarà per al present el resultat. Però tal vegada per al futur més immediat caldrà tindre en compte els aplaudiments inesperats a les últimes paraules del president de la JCF. És important quedar-se amb eixe gest per a entendre la repercussió d’una reprovació que, malgrat tant de soroll previ, va nàixer desvitalitzada i amb perill de diluir-se en no res. El temps ho dirà.
