POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

El poble valencià no és massa aficionat a buscar elements identitaris que l´unifiquen. A voltes no valora allò que té i que l´unisca per damunt dels seus desacords. Per eixe motiu, el reconeixement del patrimoni és un sa exercici que fa entendre millor el que es posseïx i alhora el que és digne de conservar.Hui la consideració del valor patrimonial de la festa fallera és una oportunitat que brinda l´actualitat per a entendre la memòria col·lectiva històrica i actual dels valencians. El nomenament de les falles com a Patrimoni Imnmaterial de la Humanitat convida a reflexionar al voltant del que ho ha fet possible i del valor de tan gran qualificatiu. No fa tants anys parlar de falles significava la vinculació a un episodi festiu sense massa transcendència. Per a un determinat col·lectiu suposava una manera essencial de sentir-se valencià. Per uns altres era un bon motiu per a divertir-se i per a alguns sols el nom de falla els creava rebuig en vincular-les al reaccionarisme i la irracionalitat. Aleshores el camí per a reconéixer científicament la festa fallera estava per dibuixar. Moltes de les intervencions en les falles que al llarg del temps havien realitzat escriptors, artistes i estudiosos s´hi havia diluït. Sortosament, des de finals dels anys 80, aparegué la il·lusió de jóvens universitaris i investigadors desitjosos de reivindicar, amb escassos mitjans i molta força, les falles com a fenomen històric, sociològic, lingüístic, artístic i econòmic, entre d´altres. A ells s´incorporaren persones que ja feia anys havien cregut en el seu valor patrimonial. Els primers intents d´escriure en publicacions científiques i de divulgació no van ser fàcil. Però el camí a poc a poc es va eixamplar. El naixement de l´Associació d´Estudi Fallers, juntament amb el treball d´altres col·lectius i persones, va fer que s´avançara. Els llibrets començaren a incorporar estudis. Les xarrades i conferències es feren normals i fins i tot la Universitat va assumir progressivament la seua investigació. Les falles, doncs, van començar a ser vistes d´una altra manera.

L´inici de l´expedient del reconeixement per part de la Unesco no va ser més que una conseqüència de tot eixe camí avançat. Una tasca en la qual han participat institucions governades per diferents partits i també el món universitari. Un fet que la fa encara més gran. Per tant hui és un dia a celebrar per damunt de diferències. Des de l´ADEF és viu molt especialment perquè alguns dels seus membres van participar a títol individual en l´expedient.

Però, després de tot el que s´ha fet i del reconeixement, cal dir que està tot fet i alhora que tot està per fer. La figura del patrimoni immaterial obliga a la protecció i a la potenciació de la genuïnitat de la festa. Significa que cal protegir-la més i millor. Suposa que s´ha de difondre amb més intensitat una festivitat que constituïx un element cultural i identitari. Alguns pensen que és un intervencionisme encobert en les falles perquè no han entés res. Tanmateix la figura de la Unesco és una millor oportunitat per a fer créixer la festa com a element propi de la cultura valenciana.

En definitiva, és un gran dia. Al davant no hi ha sols un guardó internacional sinó un destacat futur. L´esforç de tants anys ha valgut la pena. En este instant no som millor poble però entenem una miqueta millor el què suposa ser poble i sobretot comencem a assumir que en la nostra festa no tot és borumballa. Celebrem-ho gojosament i pensem en eixe demà que s´obri més prometedor per a les falles.

Fuente: http://www.levante-emv.com/