POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

«Un 4 de febrer de 1831 Mateo Vilanova venia una casa gran situada al que ja es deia carrer Llarg i Teresa Tortonda una altra xicoteta ubicada al carrer de la Séquia (actual Saragossa). Totes dos estaven juntes. La la Testamentaria de la Duquessa d’Almodóvar les va adquirir per 450 lliures amb la finalitat de crear les primeres escoles a partir dels diners que la baronessa havia deixat amb eixa finalitat. Des d’este moment fins als anys 40 allí van estar les escoles de xics i xiques, enfront de l’hort de la senyoria i de la séquia de Pau. La propietat va passar de la Testamentària a l’Ajuntament. El seu estat era penós especialment en els ays 30 i l’Ajuntament va voler vendre eixos edificis i fer unes escoles noves. Però això no passà fins als anys 40 del segle XX. Foren comprades per la família Blasco, a través de María Gamón Alcaraz, qui estava casada amb José Maria Blasco Ramón. Pel març de 1940 ja tenien la llicència per a la construcció. En aquella extensa casa vivia una llarga família. Es coneixia com la dels «catxos» i hi posaren una fàbrica de pintes. Actualment els propietaris són la família Blasco Soriano. Allí va viure fins als últims dies el fill predilecte d’Estivella Josep-Maria Blasco Soriano. Pel desembre de 1999, amb motiu de l’Any Cultural dels Joans. s’hi va posar un taulell per recordar que des de 1833 van funcionar allí les escoles. Esta casa, per tant, ha estat testimoni de generacions de xiquets i xiquetes, de mestres i de pintes. Hui suposa el record del que va ser.»