POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

El repte s’ha complit. En 80 dies hem recorregut el poble. Del carrer del riu Palància s’ix cap al camí de la baixada del riu. Amb ell també pugem i entrem en el carrer dedicat als rectors Ángel Nadal Morera i José Llorens Martínez.

Des de 1940 rep eixe nom tot i que des de 1987 s’ha simplicat a Nadal i Llorens. La denominació tradicional era la de carrer de l’Abadia.Ángel Nadal Morera va ser rector de la població entre 1934 i 1936.

Va nàixer a Manises el 28 de juny de 1897 i fou afusellat a Paterna el 26 de setembre de 1936.

Va ser també capellà a: Vilanova de Castelló, Canyamelar, Villahermosa del Rio i Museros. José Llorens Martínez va nàixer a Sagunt el 18 d’octubre de 1885. Fou ordenat capellà en 1909.

Va estar destinat a: Pedralba, Benaguasil, Pobla de Vallbona i Estivella.

Fou rector del poble entre 1922 i 1934. En 1935 va estar destinat a Alboraia. Fou afusellat al barranc d’Àrgines en 1936 amb un germà i un cunyat.

Era una família molt coneguda a Sagunt. En este carrer dedicat a tots dos ha estat sempre la casa abadia. L’anterior a l’actual fou construïda en 1850.

També ha estat l’Ajuntament. L’anterior a l’actual era de 1910.

Les instal•lacions municipals han sigut estes i les que estaven situades on ara és la casa de la família Bover-Blasco situada en la plaça.

En eixir del carrer hi ha un encreuament amb el carrer de l’Església. Està ocupat per les façanes laterals de l’Ajuntament i de l’església.

També hi ha unes altres cases com la que és ocupada per un destacat supermercat ( Estival Estivellenca D’alimentaciò).

En este carrer va viure molts anys l’agutzil Miguel Giménez, tot un referent de la població.

La via sempre ha rebut eixe nom.

Finalment arribem a la plaça on partíem fa 80 dies.

Allí ha estat l’església sempre i va estar l’antiga mesquita.

Ara un arbre actua també com a element emblemàtic.

Des d’allí es veia el palau del baró. Altres llocs destacats que hi hagueren a la plaça foren les botigues de la «Bodega» i de la «Polleria».

Des de la plaça es continuava pel carreró del «Palillo» que portava al carrer d’Enmig.

També es pot anar al carrer del Palau amb cases antigues que encara recorden el passat.

Així acaba este viatge: mirant l’arbre i el pas del temps.

Ara falta que este viatge no es perda. L’única manera d’aconseguir-ho és donar-li la forma de llibre.

Però per a fer-ho necessitem la teua col•laboració i la de tots. Serà un llibre que caldrà reservar-lo per poder-lo adquirir i comprar posteriorment.

Més avant ho explicarem. Per ara ens quedem amb este viatge… un llarg i dolç camí que forma part de la nostra vida. Gràcies per acompanyar-me.