POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

«Un edifici simbòlic d’este carrer és el teatre que va existir. Es trobava fent cantó amb l’actual carrer de Daniel Arnau. L’edifici sembla que es va construir en 1900, segons l’Arxiu Municipal, tot i que abans ja hi vivia la família propietària. Sempre va estar vinculat a la família Navarro. Els germans Navarro-Mateu van ser els últims propietaris i ara ho són els hereus. El primer Navarro que es coneix de la localitat fou Vicente Navarro Devís, nascut a Soneixa tot i que els seus pares eren de Vinalesa. Es va casar amb Josefa Gamón Oliver en 1871 i faltà el 1886. Tenien l’Hostal situat al Camí Reial (aquell local anys més tard es convertí en el cine de la localitat). Sembla que a finals dels anys 80 del segle XIX la família ja posseïa la casa situada al carrrer Saragossa núm 9 (en aquell moment carrer Nou). Allí apareix empadronat Alberto Navarro Gamón (1881-1959) en 1889. Este va casar en 1906 amb María Mateu Blasco i va continuar posseïnt eixa casa. Com hem dit després va passar als fills (els esmentats Navarro-Mateu). La ubicació allí d’un teatre es relaciona amb el naixement del Patronat Catòlic en 1912, promogut pel rector Manuel Gimeno. Allí es van acollir moltes vetlades teatrals i actes musicals i polítics. En els anys 30 va tindre molta activitat. S’hi va estrenar l’obra de teatre o sarsuela dedicada a la Creu del Garbí. En ella estava la lletra de l’himne a la Creu que tanta devoció genera en el nostre poble. Es representava tant sovint que en l’escenari es va pintar el decorat de la muntanya del Garbí. Quan s’enderrocà la històrica casa va quedar novament al descobert. Ara no queda res més que un edifici que per a res mostra la història cultural, social i política que amagaven les velles parets d’aquella casa que s’assolà a finals del segle XX.