POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

La plaça de l’Hostal és una de les més històriques de la població. Eixa ha estat la seua denominació tradicional tot i que en 1925 es va dedicar al Dr. Gómez Ferrer, en l’any 1931 als màrtirs Galán i García i en 1940 al general Franco. Allí va estar l’Hostal del baró. Paraven els carros i era la zona més coneguda del poble. En acabar el règim senyorial va fer un hostal Honorato Navarro, nascut a Vinalesa. La seua família continuà el negoci. Posteriorment es va transformar en cinema. Era molt conegut entre els pobles de les baronies. En eixe mateix recinte es troba ara l’edifici de l’Hostal». Altres dependències que va tindre en el seu moment la plaça fou la caserna de la Guàrdia Civil o la primera seu de la Caixa d’Estalvis de Sagunt. Hi ha tingut una lleteria, la perruqueria de «pasqual», la botiga d’Enrique Peris «Enriquito» o la de Pilar Badia Peris. Eixa darrera casa continua en peu però en estat lastimós. Conservava l’estructura tradicional. L’existència allí del bar «Estivella» de la família Renau-Bover omplia la plaça. Després de molts anys fou traspassat a uns altres propietaris i continua obert. Després de guerra es va urbanitzar la plaça amb una nova font. Posteriorment i amb pocs anys de diferència es va refer la plaça dos vegades. Destaca actualment l’edifici de l’Hostal amb un extens passatge que puja pel que era la muntanyeta de «Ramos». Cal esmentar també la casa de la família Mateu-Renau que dóna una nova personalitat a la plaça. També per eixa zona passaven la processó i els passacarrers de les festes. Els rectors hi feien per allí l’entrada oficial a la població. Des de la plaça s’entra a l’interior del municipi pel carrer de mossén Guillem Colom. El «Horno De San José «Sant José» de la família Beltrán i de gran antiguetat obri pas. Allí es conserven algunes cases antigues rehabilitades i altres noves. Una d’elles destaca pel seu color cridaner. El nom de mossén Guillem Colom és recent. Tradicionalment era el carrer Vell o de la Tenda Vella, tot i que en l’any 1940 es va dedicar al polític Calvo Sotelo. El senyor mossén Guillem Colom va posar en el seu testament que a la seua mort es fera un hospital per a cartoixos i un palau per al senyor però el rei no ho va autoritzar. Poc més se sap d’eixe personatge que, com altres que no tenen carrer, mereixen un lloc en la història de la població. El carrer va estar escenari d’un bar nomenat «San Remo» i d’un altre que es va dir «Mesón». També hi va haver una sabateria i la barberia de «Paquito el barber». El final de la via coincidia amb el forn de «San Juan bautista» de la família Mateu-Cervelló. Continua obert i ara es diu també «Horno Begoña». La casa és de meitat del segle XIX. Va ser escenari de l’inici de la primera manifestació de dones de 1911.Des d’eixe carrer ix una estreta via que està dedicada a Sant Roc i que s’unix amb la plaça de l’Hostal.