POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En deixar el carrer València naix perpendicularment un estret carrer amb cases que conduïx cap a la zona vella de la població. Actualment es nomena carrer Garbí. Anteriorment n’era considerat una part del dedicat al pare Andreu. Hi ha poques cases amb porta principal en eixa zona. Actualmente és peatonal. Acaba en l’esmentat carrer del pare Andreu. Este naix a la plaça de Jeroni Monsoriu i arriba fins a l’encreuament amb el carrer de l’Església. Antigament constituïa una única via que arribava fins al riu. És a dir que els actuals carrers de pare Andreu i Lledoner n’eren el mateix. Es deia de Baix. La seua pendent de davallada cap al Riu el situava en la part baixa del tramat urbà. A meitat del segle XIX és quan este s’eixampla a partir de la intersecció amb el carrer de l’església. Les eres o corrals, situats en la part de darrere del Camí Reial (actual carrer de València) hi prenen forma de cases. Aleshores per diferenciar els dos trams del carrer, la part més antiga rep el nom de carrer de l’Antiguitat. Anava des de l’aleshores plaça de la Carnisseria (actual Jeroni de Monsoriu) fins a la cruïlla amb el de l’Església. La segona part del carrer es va dir carrer de Baix. Des de 1940 es va canviar el nom d’Antiguetat pel de Pare Andreu. L’altra part va dedicar-se al rector Vicente Navarro.Va ser rector de Gilet. Ell tenia casa allí i va estar assassinat en la Guerra d’Espanya. En eixe carrer va estar situada l’oficina de correus en 1940. Actualment des de 1987 es diu del Lledoner. Així era conegut popularment per hi trobar-se l’esmentat arbre. Des d’allí s’entra al carrer del Palància que arriba fins al riu. Des d’este s’entra al carrer de Gausa que acaba en el de l’església. Este rebia el nom de Soledat i des de 1940 va dir-se d’Alfonso Carlos (pretendent carlista). A partir de 1987 es va de Gausa.