VIATGE A ESTIVELLA EN 80 FOTOGRAFIES: LA CASA DELS «CHACÓN» (44)

POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En començar el carrer d’Ausiàs March trobem un panell ceràmic dedicat a l’advocació del Perpetu Socors. Esta devoció ha tingut i té vigència en la població a través de les casetes que passen de casa en casa amb la imatge. També en l’altar lateral de l’església, on es troba la Mare de Déu del Pilar i on va estar en altres temps la Verge dels Desamparats, es troba el Perpetu Socors. Al llarg del segle XX ha passat per diferents capelles.No és casual per tant que eixa fóra la denominació tradicional que va tindre un carrer que a manera de camí va nàixer en l anys 60. En el lloc de la ceràmica dedicada a esta imatge va edificar la família del metge José Fernández el seu xalet d’estiu a manera de xicoteta urbanizació familiar amb una casa per a cadascú dels seus fills. Dins de la façana doble es troben dos casetes més que formen una replaceta interior. «Don José» i «Donya Carmen» han sigut un referent dins de l’antic col•lectiu d’estiuejants d’Estivella. Les cases estaven a nom de Carmen González Pascual. Foren construïdes en 1958 i 1960. Just enfront hi ha un solar descobert que actua com a garatge familiar.També en tenien una altra més avant que hui és residència habitual d’un dels fills. Un altre fill del matrimoni és l’escriptor Lluís Fernández (va estar director de la Mostra de Cinema de València). Més enllà i a l’altra banda hi ha una altra casa que estava a nom de Vicente Serra Valls.