POR LLUIS MESA, CRONISTA OFICIAL DE ESTIVELLA (VALENCIA)
Francisco Navarro Mosco amb la seua filla. FOTO CORTESIA
Al Camp de Morvedre han sorgit personatges que no sols hi han desenrotllat les seues gestes professionals sinó que han acabat per establir ací la seua vida. Eixe és el cas de Francisco Navarro Moscoso nascut a Martos (Jaen) però assentat a Sagunt a finals del XIX. Este inquiet personatge va treballar en diverses ocupacions com ara la de recaptador d’arbitris municipals però la que li va fer passar a la història de l’antic Morvedre va ser la d’industrial impressor.
Guillermo Andreu Valls assenyala que no és fins a 1903 quan s’imprimix el primer llibre a Sagunt i es fa gràcies a la iniciativa de Francisco Navarro. No obstant, el diccionari d’impremtes de Serrano Morales esmenta que l’any 1823 ja hi havia a Sagunt un impressor de nom Manuel-Gil Estellés que hi va reimprimir ‘‘La Regencia del reino durante la cautividad del Rey nuestro Señor”, prèviament publicada a la Impremta Real. Manuel Girona apunta encertadament la hipòtesi que potser es tractara d’una impremta itinerant establida allí provisionalment per qüestions militars. La realitat és que en el padró de veïns de 1737 de València apareix l’impressor Manuel-Gil Estellés casat amb Maria-Francisca Esteban i amb vivenda al carrer de Llibreters, núm 7 de València a on tenia també la impremta. A més sembla que al 1939 estava establit a Madrid ja que hi va publicar Las dos escuelas políticas. Instrucciones para los electores de Pedro Sabater. Per tant la pista de l’únic impressor documentat a Sagunt abans de Francisco Navarro no deixa de ser una anècdota que no té cap continuïtat ni demostra l’establiment estable de la impremta a Sagunt.
La realitat és que durant el segle XIX no hi ha tradició d’impressors ni a Sagunt ni a la seua comarca. Potser el fet de la proximitat amb el Cap i Casal no feia rendible un negoci d’este tipus que començà a caminar a València el 1474 amb l’obra de “Les Trobes en lahors de la Verge Maria” editada per Lambert Palmart. També és cert que les crisi i guerres del S. XIX, les quals tan greument afectaren Sagunt, no hi facilitaven la instal•lació d’una empresa d’este tipus que sí que comptava amb antecedents a altres ciutats valencianes.
Així que Francisco Navarro Moscoso va vore a finals de la centúria del XIX la possibilitat de crear un nou negoci que no tenia competència i va aprofitar eixe fet per a crear una impremta. Es va instal•lar al carrer de Marco núm. 4, en una via que segons Chabret en el segle XVIII es deia carrer d’Alfondech, denominació provinent del vocable àrab hostal. La primera publicació en aquell taller va eixir a la llum el 20 de setembre de 1903. Estava dedicada a la història del convent de religioses del Peu de la Creu i Santa Anna. L’autor era el cronista i metge Antonio Chabret Fraga. El llibre comptava amb 49 pàgines, més el full del colofó, i tenia un tamany de 20 per 13 centímetres. L’edició suposava una fita històrica ja que per primera vegada un llibre es feia a Sagunt i com es diu al Llibret de la falla de Santa Anna de 2003 “…des d’aquesta data la història de la impremta va lligada a la història de la ciutat…”.
Una segona data històrica que va completar a l’anterior es va produir el darrer dia d’aquell any de 1903. Es tractava de l‘edició de la primera publicació escrita en valencià i titulada: ¡Sagunto! Cant a ma patria de la qual també era autor l’il•lustre Antoni Chabret.
La impremta de Navarro des d’aquell any no va deixar de crear llibres i tan sols es va interrompre la producció durant la Guerra d’Espanya (1936-39) quan es va dir “Graficas la Obrera”. D’aquell carrer va passar al d’Alorco, després al Camí Reial i finalment a la seua actual ubicació al carrer Caruana núm. 7. Eixa primera impremta manual va permetre fer front a tot tipus de treballs. Posteriorment la màquina d’impressió de tipus mòbil nomenada Minerva de mà va estar substituïda per la Minerva d’aspes, allà pels anys 60. Més tard va arribar-ne una dedicada a la impressió offset que també va acabar arraconada amb la introducció dels escàners, els ordinadors i les filmadores des dels anys 80.
Però el que realment va fer gran aquella impremta creada per Francisco Navarro Moscoso és que els seus descendents continuaren amb un negoci com este. Així el seu fill Enrique Navarro Castilla va seguir el negoci del pare mentre que el germà Eugenio renunciava a l’empresa i es marxava a Madrid per a dedicar-se a la política. A partir de 1957 el negoci familiar va passar a Antonio Navarro Llopis, qui és un dels cinc fills d’Enrique. En l’actualitat continua amb ell el seu fill Antonio Navarro.
La imprenta Navarro ha sigut sempre un lloc d’encontre del moviment cultural del Camp de Morvedre. Per allí han passat els escriptors més destacats de la comarca per a publicar els seus originals. També s’han imprés alguns dels llibres més destacats de festes, falles o de commemoració d’aniversaris. El projecte de Francisco Navarro Moscoso ha estat capaç des de 1903 d’abraçar les diferents poblacions del Camp de Morvedre fins al punt de fer comarca en forma de llibre. Des de la lectura dels seus papers es llig una part de la història, de la literatura i de les arts de Sagunt i de la seua comarca. Però no sols això sinó que ha sigut un centre de formació d’impressors que han conegut allí l’ofici i s’han muntat posteriorment la seua impremta. A més no sols s’han adaptat al pas del temps sinó que continuen conservant l’estil tradicional com ho demostra el fet que Antonio Navarro Llopis participara en el llibre el Caballero de la Blanca Luna, premiat pel Ministeri de Cultura com el millor editat en l’any 2008. Molts són els premis i els reconeixements de la impremta que un dia va obrir Francisco Navarro perquè quasi 110 anys han donat per a molt. Entre estos els nombrosos premis concedits per l’Associació d’Industrials Gràfics de València en són un bon exemple.
En definitiva, Francisco Navarro Moscoso va ser tot un personatge… i d’ací. La trajectòria i el fet que el seu projecte haja sobreviscut al llarg dels anys mereixen ser recordats per a a entendre la història i l’evolució de la impremta al Camp de Morvedre.
Follow us